LA MORT D'UNA MASCOTA.
EL DOL QUE LA SOCIETAT NO ENTÉN
La mort d'una mascota, el dol que la societat no entén
Fa anys es va morir el meu gat, aquell animal que em va veure créixer des de que jo era petita, i els comentaris que em van venir al cap de converses que havia tingut amb altres persones van ser per exemple “només era un gat” o “agafes un altre i te n’oblides”, però jo ho sentia com una pèrdua d’un familiar humà.
Segur que si has patit una defunció de la teva mascota, hauràs escoltat frases similars, i es que la mort d’un animal de companyia és un dol que està invisibilitzat, incomprès o potser ridiculitzat per la societat.
Cada vegada més, es donen major importància als animals de companyia que tenim a casa, son molts anys els que passen amb nosaltres i es crea un vincle emocional molt fort ja que forma part de la rutina diària de cadascun dels membres de la familia.
Les mascotes ens esperen a casa després d’un dia llarg, disposades a donar-nos afecte, jugar amb nosaltres o simplement acurrucar-se al nostre costat. Per això, per a molts de nosaltres, els animals de companyia son companys de vida, font d’amor i suport incondicional i part integral de la familia.
És inevitable que haver de despedir-nos de les nostres mascotes ja que viuen menys anys que nosaltres, i aquesta mort genera un buit emocional en les persones amb el que haurem d’aprendre a conviure, és una situació irremediable però que costa molt d’afrontar.
A més, aquesta també és una pena que no està reconeguda socialment i per tant, les persones que perden un animal de companyia se solen sentir incompreses, i poc acompanyades en el procés del dol.
“El que una vegada vam disfrutar i vam estimar profundament mai podrem perdre-ho, doncs tot el que estimem profundament es converteix en part de nosaltres”.
Hellen Keller
El procés de dol
El vincle entre els animals de companyia i els seus humans és comparable al que es pot tenir amb les altres persones més properes, per tant, quan una de les mascotes mor, és normal tenir molts sentiments de malestar quan s’està passant per un dol d’un animal, de fet, existeixen diferents fases del dol:
- Etapa de negació. Es tracta d’un mecanisme de defensa que pot expressar-se com una absència d’emocions, negació de la importància de la pèrdua o estat de shock, i permet amortiguar el cop de la mort de l’animal i el fet de negar la realitat desplaça la sensació de malestar que això provoca.
Etapa de la ira. En el moment que s’entén la importància de la mort, poden sorgir sentiments de culpa “podria haver fet més”, “hauria d’haver estat més allà…” i es busquen culpables, ja sigui a una altre persona o un mateix. Les emocions que poden sorgir durant aquesta etapa són la ira, la culpa, frustració, impotència, entre d’altres. - Etapa de la negociació. Moment en que es passa de buscar explicacions a buscar solucions, és a dir, es cerquen maneres d’evitar la mort i diferents estratègies per tal d’aconseguir-ho, tot i que ja sigui tard. Poden sorgir preguntes com: “i si hagués estat a casa?” o “hauria millorat si l’hagués portat abans a l’hospital”.
- Etapa de la depressió. Es comença a assumir la mort, es considera l’etapa més dolorosa i ja que es generen sentiments de tristesa, de buit i soledat, apatía, potser aïllament social o falta de motivació. Es considera la irreversibilitat de la mort, s’ha d’acceptar que l’animal ja no està i que hem de començar a viure sense aquesta part del dia a dia. És una preparació per l’acceptació.
- Etapa de l’acceptació. Ja s’entén la mort i s’accepta, no significa que sigui una etapa feliç, sino que es tracta d’un estat de calma associat a la comprensió de la mort com un fenomen natural i que els sentiments de tristesa són part del procés.
Però has de saber que aquest dolor és tant vàlid com qualsevol altre, i tens dret a patir-lo com si hagués sigut un membre de la familia humà.
Hi ha diversos factors que influeixen en la intensitat del dol:
- Vincle emocional Quan més estreta sigui la relació, major serà l’afinitat entre els membres.
- Circumstàncies de la pèrdua Si la mort és repentina, ja sigui per accident, eutanasia, etc., hi haurà més dolor en aquesta desolació.
- Suport social La validació i el suport per part d’amics i familiars, és molt important per no sentir major soledat.
- Temps de convivència Si l’animal ha estat amb tu durant 15 anys, el dol serà més intens que si hagués estat 2 anys.
Has de poder veure la mort com ho fan els animals, ells la viuen com un procés natural, passen el seu dol sense oblidar-se de la vida, això és el més important, la vida que has ofert al teu company, i l’amor que ha tingut mentre estava present.
Recomanacions per a supera un dol
Permet sentir les emocions que et sorgeixin: Les emocions son naturals i no has de jutjar-te a tu ni que els altres ho facin, perquè és possible que no comprenguin el que estas sentint. Reconèixer i validar l’experiència, permet processar aquest dolor emocional i avançar a una recuperació més integral.- Parla del dol: Comparteix records de la teva mascota amb familiars, amics o terapeuta, això et farà sentir recolzat/da, i és una manera d’exterioritzar els teus sentiments, per tant dona’ls-hi reconeixement i valida’ls.
- Busca una distracció: Realitzar activitats que t’agradin o et produeixin satisfacció, et mantindrà la ment ocupada i serà més fàcil gestionar el dol.
- Acomiada’t de la teva mascota: Escriu a la teva mascota una carta de despedida, planta un arbre, un àlbum de records o potser fes algun tipus de comiat formal, això t’ajudarà a exterioritzar el que sents, i afavorirà el processament emocional.
- Busca suport a altres persones que passin pel mateix: et pot fer sentir-te reconfortat/da i acompanyada al veure que allò que estas sentint no és estrany.
“Els records són el diari que tots portem amb nosaltres”
Oscar Wilde
Tot i que el dol d’un animal de companyia, actualment no sigui tan valorat com el d’un familiar humà, cada vegada més hi ha més consciència i acceptació, per tant és important rodejar-te de les persones que et puguin oferir el suport que necessites, has d’entendre que no tothom entén aquest dolor i no tothom podrà reforçar-te en aquest acompanyament d’acceptació i recuperació.
El dol d’una mascota és un procés de cicatrització advers i depenent de la relació que hi hagués, la duració pot ser més curt o llarg; per tant, no vulguis accelerar aquest camí, accepta el teu ritme per a sanar i utilitza aquelles eines que millor et vagin per a superar-ho de la manera més beneficiosa.
Recorda que…
Aplicar un estil assertiu significa desenvolupar l’habilitat de poder expressar les nostres opinions, pensaments i sentiments de manera clara però també respectuosa, mentre simultàniament es practica una escolta activa i es mostra empatia cap als demés.
Incorporar l’assertivitat en el teu dia a dia, és una inversió en benestar emocional i en relacions més saludables. Incorporar aquestes estratègies en el dia a dia contribuirà a una comunicació més respectuosa i efectiva.
Tot i que no hi ha garantia que l’altra persona tingui una resposta positiva, ni tampoc que acabi fent el que demanes, si que disminueix les probabilitats d’una reacció defensiva o d’atac, i augmenta l’opció del diàleg.
Miriam Ullate
Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella