Què és això de l'EMDR?
Hi ha experiències que, tot i haver passat fa temps i haver-ne parlat moltes vegades, continuen fent-nos mal.
Potser notes ansietat en determinades situacions, una sensació de bloqueig, por intensa o reaccions emocionals que et sorprenen. De vegades, fins i tot quan entenem racionalment què ens passa, el cos continua reaccionant com si el perill encara fos present.
Això pot passar després d’un accident, però també després d’una ruptura de parella especialment dolorosa, d’anys de sentir-se rebutjat a l’escola, d’una intervenció mèdica difícil o d’haver crescut en un entorn on no ens hem sentit prou segurs emocionalment.
No sempre parlem de grans traumes. De vegades són experiències que es van acumulant al llarg del temps i que deixen una empremta profunda en la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.
L’EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és una eina terapèutica que pot ajudar-nos a processar aquestes experiències perquè deixin de tenir tant impacte en el nostre dia a dia.
Què és l’EMDR exactament?
És un mètode de psicoteràpia que ajuda el cervell a processar experiències difícils que han quedat «encallades».
Quan vivim una situació amb una càrrega emocional molt intensa, el cervell acostuma a integrar-la i guardar-la com un record més de la nostra història. Però, de vegades, aquest procés no es completa del tot i l’experiència queda emmagatzemada d’una manera molt viva, com si una part de nosaltres continués atrapada en aquell moment.
És com si el cervell hagués deixat un arxiu obert que no acaba de tancar-se. Cada vegada que alguna cosa ens recorda aquella experiència, es reactiven emocions, pensaments o sensacions físiques que poden resultar difícils de gestionar.
Per exemple, una persona que va patir burles constants durant l’adolescència pot continuar sentint molta inseguretat quan ha de parlar en públic, encara que avui sigui una professional competent. O algú que va créixer rebent moltes crítiques pot sentir que mai és suficient, malgrat que els altres valorin la seva feina.
Aquests records no només formen part del passat: poden continuar influint en la manera com ens sentim i reaccionem en el present.